Resum de reserva

Total: -€
Relat #27 – Entre parets

  Pseudònim: Arboç


Em vaig estirar al llit de l’hotel, necessitava descansar i oblidar la doble traïció, ara que la Marina ja era a casa. La suavitat dels llençols i la calidesa de la brisa marina em va anar embolcallant. Va ser aleshores que dins el silenci vaig començar a sentir un brunzit constant, com un crit esmorteït. 

Relat #26 Vacances pagades

  Pseudònim: Amaranta


La directora de l’Hotel Sa Voga encara és allí perque l’han entretingut uns clients.  Toquen dos quarts de nou al campanar. Quan es disposa a sortir de l´Hotel, truquen al timbre. Obre la porta principal i apareixen dues dones malgirbades.

Relat #25 – L’habitació número 12

'9   Pseudònim: Marni


D’un temps ençà, en Vicenç sempre veia el número dotze per tot arreu. Mirava el telèfon mòbil i era l’hora i dotze minuts. Si l’avançava un cotxe per l’autopista a la matrícula hi havia el número dotze. Es va aficionar a jugar a la loteria, sempre comprava el dotze, mai li tocava el premi gros, però continuava jugant.

Relat #24 – Silenci

  Pseudònim: Encantat


Havia estat un lloc amb encant, conegut arreu del món, i va tancar d’un dia per l’altre, sense previ avís. La raó no va sortir mai a la llum.

Relat #23 – Cita a cegues

  Pseudònim: La mar salada


Com cada darrer dijous el jove conserge de la feina em mira sorneguer i m’entrega un sobre sense remitent i un ram de flors.

Relat #22 De blanc i roig

  Pseudònim: Tote


Relaxa’t, em dic mentre no deixo de donar voltes al llit de l’hotel. M’acotxo amb els llençols impecables i perfumats de planxa mentre intento agafar el son. Cada cop que acluco els ulls m’imagino les onades del mar de Synera que enferotgeix i m’engoleix dins d’un mediterrani ara fosc i lúgubre.

Relat #21 El temps s’atura

  Pseudònim: Kaludru


Divendres al vespre. Enfilo l’entrada de l’hotel carregat, d’una banda, amb la bossa de roba mig buida per passar el cap de setmana i, de l’altra, amb la fatiga d’un altre dia gris i malfeiner.

Relat #20 – Deixeu-me sortir

  Pseudònim: Ercenbercht


El gerent estava desesperat.  Amb aquesta eren ja set les víctimes que hi havia hagut a l’hotel Bonavista en els últims tres anys. A més, sempre tenia lloc un fenomen inexplicable poc després de cada mort: la primera vegada va ser una estranya pintada a tots els ascensors de l’hotel. En una altra ocasió tots els llits van aparèixer amb els llençols rebregats. I ara totes les ampolles del bar s’havien tenyit d’un color vermell molt semblant a la sang…

Relat #19 – Charmant

  Pseudònim: Yinuo Lin Roig


L’hotel era encantador, “charmant”.  Quan en va veure les fotografies, la decoració, la llum, va pensar que aquell seria el lloc, sí, el seu camp base per a la redacció de la nova novel·la. Feia anys que un desassossec l’aclaparava.  L’estrés urbanita, la pressió mediàtica, les tibantors del gremi universitari a la Sorbona, les enveges dels col·legues, la impertinència dels editors i la ignorància supina, d’això se’n sentia molt, de l’exèrcit, cada vegada més exigu, d’alumnes insensibles.

Relat #18 – Una vez al año

  Pseudònim: MJO


Las doce. Había llegado la hora.